Is The Machine using us?

http://www.youtube.com/watch?v=YF3-IORNQq0

Avui dia amb la codificació “xml”, que s’encarrega de definir el contingut i no la forma, es fa més fàcil poder agafar la informació del lloc web que ens interessa i configurar així la nostra pròpia pàgina Web. Amb la forma separada dels continguts amb els elements estilístics, avui dia, no cal que l’usuari sàpiga programar per pujar continguts a la Web. Hi ha llocs, com els blogs, que s’encarreguen dels recursos estilístics i l’usuari només ha de preocupar-se pel contingut. Aquest no només pot ser text, sinó vídeos i imatges. Tot això és possible a la codificació “xml”.

Tota aquesta nova informació que dia a dia l’usuari puja a la Web ha de ser organitzada per algú i aquest algú som nosaltres mateixos. Quan publiquem, clickem un enllaç o simplement etiquetem un lloc Web que ens agrada o que té informació que ens pot interessar, el que estem fent és donar ordres a la màquina (internet) del què és important i que no. Per tant, som nosaltres mateixos qui organitzem hi formem aquesta màquina diàriament. És a dir, no és allò que ens utilitza, és allò que nosaltres creem. Per això la Web és molt més que un espai que enllaça informació; enllaça persones que comparteixen interessos comuns i idees. Parlem ja de la denominada Web 2.0.

Però amb aquesta nova manera de crear i disposar dels continguts de forma lliure s’haurà de fer repensar a l’usuari i fer que sigui conscient de les responsabilitats que pot tenir. Ètica, copyright, autoria són tres dels aspectes més importants que haurà de tenir en compte alhora de crear i publicar informació al nou espai Web.