Aquest símbol que és tan familiar per nosaltres i que diàriament l’utilitzem per enviar un correu electrònic (a amics, familiars, professors, desconeguts, etc.) sense donar-li cap més importància, té, també, la seva història.
L’arrova és el símbol que s’utilitzava com unitat de massa. Equival a una quarta part d’un quintar. Es diu que es va començar a utilitzar en la zona de Andalusia, durant el domini musulmà al segle XIV. El seu nom prové del àrab الربع “ar·ruba” (que significa quarta part, un quart de quintar; pes equivalent a 11,5kg). El seu ús es va popularitzar, sobre tot amb els viatges transatlàntics. D’aquest amanera, va ser com es va fer popular entre els anglesos qui l’anomenaven “at”.
Amb el temps el seu sentit original es va anar perdent però no la seva grafia. Quan es van desenvolupar les primeres màquines d’escriure, l’any 1884, alguns dels teclats (com les Lambert) ja incloïen aquest antic símbol, però no per la seva relació amb la unitat de massa sinó perquè en la majoria de llibres de text (majoritàriament els de matemàtiques i enginyeria) l’arrova representava el símbol d’àrea, com a mesura de superfície.
No serà fins anys més tard (1971), quan el programador Ray Tomlinson va analitzar el teclat del seu Model-33 Teletype per buscar un símbol únic que pogués separar el nom de la persona del lloc on estava, per evitar que els ordinadors al enviar i rebre missatges no poguessin confondre ambdues dades. Va ser ell qui per primera vegada va utilitzar aquest símbol al ciberespai, envien missatges de prova amb el seu ordinador Digital PDP-10 a un altre. La primera direcció electrònica de la historia va ser: tomlinson@bbn-tenexa.
Així va ser com es va aconseguir revifar l’ús d’aquest símbol que estava a punt de desaparèixer a mitjans del segle XIX.
L’arrova és el símbol que s’utilitzava com unitat de massa. Equival a una quarta part d’un quintar. Es diu que es va començar a utilitzar en la zona de Andalusia, durant el domini musulmà al segle XIV. El seu nom prové del àrab الربع “ar·ruba” (que significa quarta part, un quart de quintar; pes equivalent a 11,5kg). El seu ús es va popularitzar, sobre tot amb els viatges transatlàntics. D’aquest amanera, va ser com es va fer popular entre els anglesos qui l’anomenaven “at”.
Amb el temps el seu sentit original es va anar perdent però no la seva grafia. Quan es van desenvolupar les primeres màquines d’escriure, l’any 1884, alguns dels teclats (com les Lambert) ja incloïen aquest antic símbol, però no per la seva relació amb la unitat de massa sinó perquè en la majoria de llibres de text (majoritàriament els de matemàtiques i enginyeria) l’arrova representava el símbol d’àrea, com a mesura de superfície.
No serà fins anys més tard (1971), quan el programador Ray Tomlinson va analitzar el teclat del seu Model-33 Teletype per buscar un símbol únic que pogués separar el nom de la persona del lloc on estava, per evitar que els ordinadors al enviar i rebre missatges no poguessin confondre ambdues dades. Va ser ell qui per primera vegada va utilitzar aquest símbol al ciberespai, envien missatges de prova amb el seu ordinador Digital PDP-10 a un altre. La primera direcció electrònica de la historia va ser: tomlinson@bbn-tenexa.
Així va ser com es va aconseguir revifar l’ús d’aquest símbol que estava a punt de desaparèixer a mitjans del segle XIX.
2 comentarios:
Fins ara, sabia que l'ús del símbol, formava part del món telemàtic i de les comunicacions. I fins i tot sabia que havia traspassat les fronteres telemàtiques i havia arribat a la llengüa, ja que els Anglo parlants fan servir, de vegades, aquest simbol a l'hora d'escriure per substituïr la preposició "at" o fins i tot per referir-se al masculí o femení de certs noms a la vegada.
Però que provenia de l'Àrab no m'ho hagués pensat mai dels mais!!! :S
Pero això em fa pensar... Si l'home que el va fer servir per separar el seu nom de l'adreça no hagués escollit aquest símbol, hauria desaparegut? Ara podriem haver estat fent servir un altre símbol?
Mmmm.... qui sap!
mmmm així ke és a Andalusia on hi va haver les primeres @... Ki ho hagués dit!
T'he agregat al meu blog, gina!
Continuarem comunicant-nos interactivament ^^
Publicar un comentario